les butxaques plenes de colacao

S'ha perdut, aquell esperit d'esplai. Ja no es troba facilment.

Si busques i rebusques trobaràs grups excurcionistes, caus... però i aquells grups d'esplai de tota la vida, aquells que et prenien de colónies i et feien fer des de la croqueta sobre un toll de fang a casar-te amb el noi (que en secret t'agradava, però que precisament, era un secret) vestida amb un tros de cortina, que et portaven dalt d'un volcà fen-te creure que era la lluna... On ha quedat el cançoner, les activitats dels dissabtes, aquelles ginkanes que et feien tornar a casa amb rulos al cap o bé buidar un ou amb un forat d'agulla, aquelles xapusetes que et feien fer duran tooooooota la tarda del dissabte i que tu ensenyaves a la iaia, un cop acabada, com si fos un tresor i no era res més que un plat de plàstic tenyit de colors que s'aguantava sol sobre un palet de fusta, però era el teu palet i el teu plat de colors!! Acabar la tarda amb les marques del pa amb nocilla als morritos, pintae espelmes pel mercat de Santa Llucia,...On s'ha quedat?? On és la baralla amb la mama perquè portes les butxaques plenes de colacao??

No dic que els grups excursionistes no estiguin bé, els hi presento tots els meus respectes! només volia mostrar el meu punt de vista respecte l'extinció cada vegada més propera, dels grups d'esplai, una llàstima.

Penso que en un esplai també s'inculquen uns valors, que en part poden ser diferents als que inculcats per un grup excursionista (que no són negatius!) però senzillament són diferents.

Jo era una nena que m'ho passava sincerament bé anant cada dissabte al meu grup d'esplai! Sempre hi podia haver un dissabte que no t'acabés d'agradar el que et feien fer, però sempre en treies alguna cosa positiva, i era la manera de pasar un dissabte a la tarda, diferent. Fent volar la imaginació, crear, divertir-te...

Potser els esplais són una espécie en perill d'extinció, però a tots els que en vem viure un ens quedaràn els records.